Audiologia i Psicologia

4. UNA NOVA TEORIAAUDITIVA 75 superar amb relativa facilitat una bateria de test APD. Hauríem de consensuar què significa escoltar correctament. Tampoc hi ha criteris ben definits sobre què fer després de les avaluacions. Entrenem al pacient mitjançant exercicis similars als dels tests, com discriminar sons?, el fem cantar?, memoritzar textos recitats? Si es continua mantenint de referència el marc teòric clàssic, serà molt difícil avançar. La teoria formulada per Békésy el segle passat no ens guia cap a un tractament per a aquestes deficiències. Les seves contribucions van ser de gran valor en el seu moment. Ara hem de fer un pas cap endavant i integrar els nous descobriments otològics. LA GRANOTA D’ANDREW BELL La teoria auditiva d’A. Bell assigna a l’orella mitjana un paper modulador igual com deia Tomatis, i aporta idees noves per comprendre el funcionament de la còclea, explicant d’altres fenòmens, com l’origen fisiològic de l’escala musical. Bell ens convida a reflexionar sobre les estructures de l’orella mitjana, a través de l’estudi de l’orella de la granota. 121 Aquest amfibi hi sent tant a través de l’aigua com de l’aire. Com ha solucionat el problema d’impedàncies per aconseguir sentir-hi en els dos medis? Potser ens pot donar pistes sobre el nostre propi sistema auditiu. La granota mostra una oïda peculiar. El timpà, si existeix, es troba fora, a la superfície cutània, i s’infla i s’encongeix mentre rauca o respira. Les seves orelles es connecten directament a través del crani i també amb la seva gola. Emet sons d’intensitat considerable, arribant als 100 dB a mig metre de distància. Algunes espècies de granotes no tenen timpà. Tanmateix, hi senten bé malgrat ser anatòmicament sordes. A la seva orella mitjana se situa un os, la columel·la, i al costat seu sorgeix una estructura plana, gairebé sempre cartilaginosa anomenada opercle, ancorada a l’espatlla de l’animal, amb el seu múscul corresponent. A la seva orella interna es produeixen otoemissions acústiques, però les cèl·lules auditives no s’alineen en una membrana basilar d’estructura flexible, com en els mamífers, sinó que s’incrusten en un cartílag rígid. Posseeixen finestra rodona, connectada a la boca. 121 The remarkable frog ear: implications for vertebrate hearing. Bell, A. 1, 2016, Journal of Hearing Science, Vol. 6.