Audiologia i Psicologia

4. UNA NOVA TEORIAAUDITIVA 81 A l’estadi arqueolaberíntic s’identifiquen l’utricle, el sàcul i els canals semicirculars, en paral·lel al desenvolupament del cerebel, la central de control vestibular. D’aquesta manera es faciliten els moviments precisos i automatitzats. Al paleolaberíntic trobem la lagena i el tàlem, relé que integra totes les sensacions i les connecta amb les emocions. Finalment, a l’estadi neolaberíntic, trobem la còclea i el còrtex, que genera un nivell superior d’organització d’on sorgiran l’escolta i el llenguatge. Aquestes fases es corresponen a grans trets amb els peixos, els rèptils, aus i mamífers. És la conquesta de l’espai tridimensional a través del moviment. A cada etapa la motricitat s’orienta cap a fins més elaborats i precisos, gràcies al desenvolupament paral·lel del sistema nerviós que desemboca en aquest prodigi de coordinació neuromuscular que és la fonació humana. Després de la còclea, el nervi auditiu recorre des de les zones més arcaiques del nostre cervell a les més recents, seguint la progressió filogenètica, transportant un senyal acústic que serà modulat per etapes. Les proves de potencials evocats ens informen de cada estació del trajecte. Els estadis neurològics són, també, nivells d’exploració diagnòstica. Simplificant, podríem dir que quan avaluem els reflexos primaris, el to i l’equilibri, ens situem als nivells pre i arqueo : observem les reaccions vestibulars automàtiques. Quan el nadó plora i crida movent braços i cames per expressar-nos el seu malestar per gana, son, fred o dolor; se’ns està mostrant el nivell paleo . Ja hi ha connexió amb les estructures emocionals i la motricitat respon als nostres desitjos i frustracions.