Audiologia i Psicologia

82 AUDIOLOGIA I PSICOLOGIA Ens trobem a l’estadi neo quan valorem les pràxies, la motricitat gruixuda i fina posada al servei d’un objectiu, la parla és el nivell més evolucionat. En l’escolta observem també un desenvolupament semblant. Els nadons reaccionen primer al so de forma reflexa. Després capten la intenció emocional de les nostres paraules, fixant-se en el to de veu que expressa el nostre estat anímic. Finalment comprendran la semàntica i els missatges s’analitzaran al còrtex. D’adults, conservarem tots els estadis anteriors: reaccionarem davant d’un soroll estrany i el timbre i cadència de la veu seguiran sent elements essencials de la comunicació. Ho he resumit bastant, malgrat que de fet tot això no és tan senzill. Les estructures s’encavalquen i no existeixen línies divisòries clares. Els problemes que guarden relació amb les etapes més antigues acostumen a tenir pitjor pronòstic, perquè indiquen trastorns presents a les estructures de base. REFLEXIONS DE FISIOLOGIA AUDITIVA Fixem-nos-hi per exemple en la innervació de les cèl·lules ciliades. El 95% del gruix del nervi auditiu està compost per fibres aferents (que van al cervell) i tan sols un 5% són eferents (procedents del cervell). La interpretació d’això ja ens porta a atribuir tota la importància a la via aferent, l’autopista cap a nivells superiors. Tanmateix, pot ser que no sigui una conclusió encertada. A la còclea, les cèl·lules ciliades es distribueixen en quatre files ben ordenades. Tres de cèl·lules ciliades externes i una d’internes. Aquestes últimes són les principals responsables d’enviar la informació acústica al cervell, constituint el gruix del nervi auditiu. Les cèl·lules ciliades externes, ben al contrari, reben gairebé exclusivament innervació eferent, ordres provinents del cervell. Com