Audiologia i Psicologia

90 AUDIOLOGIA I PSICOLOGIA glossofaringi. D’aquesta manera, el so penetra directament en el nostre sistema nerviós. S’entén així l’acció calmant o irritant que provoquen els sons. Si observem el recorregut vagal (que etimològicament vol dir errant ) veurem que innerva totes les nostres vísceres. Quan parlem o cantem “toquem” literalment el nervi vague del nostre interlocutor a través del seu timpà i aquesta estimulació s’estén per tot el cos. El nervi vague actua sobre l’audició i la fonació. Dues de les seves ramificacions, els nervis recurrents, són els responsables de mobilitzar les cordes vocals, projectant sobre la veu el nostre estat anímic o de salut. Altres fibres assoleixen el múscul estapedial, 169 participant en la regulació de la pressió intracoclear, integrant-se d’aquesta manera al circuit audiovocal. Som una unitat activa que decideix què escoltar, sortosament. El so ens envaeix a través del vague, eix del sistema parasimpàtic. Afloren els nostres sentiments davant d’un crit o una paraula amable, encara que ens la diguin en un idioma desconegut. Altres efectes, com els produïts per la contaminació pel soroll, apareixen a llarg termini. El nostre segon cervell, compost per uns cent milions de neurones que habiten en el sistema digestiu, es connecta de manera bidireccional amb l’encèfal per vies simpàtiques i parasimpàtiques. Es creu que el 90% de la serotonina i el 50% de la dopamina es troben a l’intestí, xifra que ha posat en alerta els psiquiatres, perquè es considera que aquests neurotransmissors són clau per a la salut mental. Si tenim en compte l’estreta relació entre l’oïda i el parasimpàtic, és possible pensar que el sistema auditiu influeix sobre aquest segon cervell, tot i que de moment és només una hipòtesi. 170 Dos nervis vagues S.W. Porges ha donat una nova llum sobre la fisiologia del nervi vague. 171 . Els seus descobriments ens ajuden a entendre el mecanisme d’acció de la teràpia de Tomatis. Tots dos han abordat la neurologia des d’un punt de vista filogenètic, cosa que ajuda a comprendre una mica millor l’origen i estructura del nostre sistema nerviós. Porges assenyala que l’explicació tradicional del mecanisme lluita- fugida i de l’equilibri simpàtic-parasimpàtic no s’ajusta a la realitat 169 Dallos, P. The Auditory Periphery Biophysics and Physiology. 1973. 170 Greenlaw, P. i Ruggiero, M. Your third brain. Centennial : s.n., 2015. 171 The Polyvagal Theory: phylogenetic contributions to social behavior. Porges, S.W. 2003, Physiology & Behavior, Vol. 79, pàgs. 503-513.