Audiologia i Psicologia

4. UNA NOVA TEORIAAUDITIVA 91 anatòmica i funcional. Hauríem de parlar de dos nervis vagues amb característiques pròpies. L’evolució configura un SNA d’estructures superposades, que ens permeten reaccionar davant els perills de l’entorn. El nostre cos recorre en primer lloc a la resposta filogenètica més recent, la més elaborada. En cas de no resoldre la situació, utilitza l’anterior i així successivament. L’estructura més moderna és un vague amb mielina, unit anatòmicament a les vies nervioses que intervenen en la comunicació, que ens mou a demanar ajut als nostres congèneres. Les espècies que requereixen l’atenció dels seus progenitors per sobreviure van desenvolupar a fons el llenguatge no verbal (l’expressió muscular de les emocions). Als mamífers, i especialment als humans, una part del nervi vague està recobert de mielina i en estreta relació amb els parells cranials implicats en la vocalització i l’expressió de la cara, és a dir, amb el comportament social. Si davant d’un perill no aconseguim l’ajuda esperada, haurem de lluitar o fugir, que correspon al segon nivell més antic: una activació simpàtica que prepara a l’organisme per a una emergència. Si aquesta emergència es prolonga en el temps, l’anomenem estrès. El parasimpàtic (el vague), no exerceix com ho hauria de fer i el simpàtic es dispara, causant desequilibris que paral·lelament generen més trastorns. Els més evidents, els emocionals; però també en altres sistemes com l’immunitari o l’endocrí. Quantes persones es troben en aquest estat permanent d’ansietat, patint tota mena de malalties! Encara existeix una tercera possibilitat. Quan un ratolí veu que no té sortida i que el gat l’atraparà, es queda immòbil, com si estigués mort. Alguns depredadors detecten millor els objectes en moviment que els estàtics, de manera que la paralització pot ser una bona estratègia. És el mecanisme de defensa més primitiu, lligat a la part arcaica del nervi vague, que no té mielina. La teoria polivagal encaixa amb el que acostumo a veure a la consulta. Si els pares em diuen que el seu fill els ha demanat ajuda davant d’un problema determinat, suposo que ho resoldrem aviat. Som al primer nivell: la resposta vagal mielínica, que activa la demanda d’auxili social. Altres nens no demanen ajuda. Passen el temps “fugint” de la millor manera possible, distraient-se amb qualsevol cosa o amb comportaments disruptius. Molesten a classe i els mestres demanen als pares que busquin una solució. Semblen alumnes rebels, que no volen