Audiologia i Psicologia

5. EL TEST D’ESCOLTA 95 PASSACIÓ DEL TEST D’ESCOLTA A la pràctica, gairebé no hi ha diferències entre la forma de realitzar una audiometria o un test d’escolta. Utilitzem l’audiòmetre, per via aèria i òssia. El calibratge s’ha modificat per visualitzar millor les gràfiques, però només són petits matisos. Per exemple, els llindars de la via òssia s’han desplaçat 10 dB, perquè el traç no se superposi amb el de la via aèria. No acostumem a utilitzar cabines insonoritzades. Preferim testar en un entorn semblant a la realitat quotidiana del pacient (les normes internacionals estableixen un límit màxim de 40 dB de soroll ambiental en el mesurament, però no exigeixen cabina). No estem avaluant per adaptar un audiòfon, sinó per obtenir un altre tipus d’informació. El test es complementa amb una prova de discriminació freqüencial (selectivitat) i una altra de lateralitat auditiva, que no es correspon amb les proves habituals d’escolta dicòtica. També es tenen en compte els errors espacials: quan el pacient sent per l’orella contraria a la que realment estem avaluant. Per tal de facilitar la lectura gràfica, als tests d’escolta s’utilitza el color blau per a la via aèria i el vermell per a l’òssia, a les dues orelles. Desapareix la nomenclatura audiomètrica convencional. En aquest llibre, imprès en blanc i negre, es reconeix la corba aèria perquè abasta des de 125 a 8000 Hz, mentre que l’òssia se situa entre 250 i 4000 Hz i es representa amb una línia més fina que l’aèria. Alguns gràfics són esquemàtics i no corresponen a audiometries reals, per motius didàctics. Proposo examinar a continuació l’audiometria com ho feia Tomatis, fruit de la seva experiència clínica. És un prometedor i apassionant camp d’estudi. Audiometria amb la nomenclatura audiològica clàssica.