Audiologia i Psicologia

5. EL TEST D’ESCOLTA 99 En cap de les audiometries anteriors es dona una pèrdua auditiva destacable. Els nivells HAIC són similars a totes dues. Tanmateix, des de la perspectiva de Tomatis, no s’assemblen gens, perquè la forma és la dada fonamental. La de l’esquerra és la corba ideal, harmònica, ascendent i sense distorsions. Correspon a persones segures de si mateixes i equilibrades. Al gràfic de la dreta el desgast energètic és notable. És un perfil d’estrès. El nostre pacient probablement no sabrà com dirigir la seva vida, aclaparat per les circumstàncies adverses. He realitzat milers d’audiometries en la meva vida professional. Mai n’he vist dues d’iguals. És tan individual com l’empremta dactilar o el pavelló auricular, la seva forma és igualment específica de cada persona. 189 La corba audiomètrica mostra a l’individu en la seva integritat. La corba aèria i l’òssia La corba òssia ens parla de la vida interior, l’univers vegetatiu i la consciència. És la resposta directa del nervi auditiu, la reacció coclear al so. La corba aèria representa la forma de com escoltem l’exterior, als altres. Inclou la participació de l’orella mitjana, amb un nervi vague estès pel timpà, un nervi trigemin movent el múscul del martell i un nervi facial actuant sobre el múscul estapedial. També recull d’altres mecanismes que influeixen en la percepció, com qualsevol obstrucció del conducte auditiu. Un simple tap de cera compromet l’audició aèria, però deixa intacta l’òssia. Tots ells regulen la percepció acústica. Les corbes audiomètriques ens parlen de com gestionem el so, què volem escoltar, què no i de quina manera. Al capdavall, és el cervell qui ho decideix i activa els mecanismes corresponents per seleccionar ja a la mateixa porta d’entrada: la via eferent envia ordres directes a la còclea i la tensió dels músculs de l’orella mitjana condiciona l’escolta. Tomatis sospitava que moltes otitis recurrents són de causa psicològica, en un intent de bloquejar la percepció. 189 Curiel, A.M. La huella de oreja como método de identificación humana. Tesi doctoral. s.l. : Universidad Camilo José Cela, 2009.