Audiologia i Psicologia

112 AUDIOLOGIA I PSICOLOGIA A la nostra vida quotidiana la informació acústica que reben les nostres orelles no és exactament igual. Una d’elles estarà sempre més a prop de la font sonora que l’altra, de manera que el senyal arribarà abans, amb diferent itensitat, fase i fins i tot contingut freqüencial; ja que el cap fa de pantalla, sobretot per als sons aguts. El tronc cerebral contrasta tots dos senyals rebuts, processant la informació en menys d’un mil·lisegon. Així localitzem el so. Si ens col·loquem uns auriculars i posem la mateixa música als dos, tindrem la sensació que ho sentim igual pels dos costats. Però, si retardem una mica el senyal en una orella (menys d’un mil·lisegon), semblarà que el so ens arriba per l’orella contrària, que és la que no demora el senyal. És el temps que triga l’ona sonora a recórrer els gairebé 25 cm de distància entre les dues orelles. El cervell interpreta que si el so arriba abans és perquè està més a prop nostre. Aquest càlcul temporal tan precís el realitza el tronc cerebral, sense que en siguem conscients. Si ens sotja un perill, hem de saber immediatament d’on ve. Des del punt de vista neurològic, els trajectes auditius i les àrees on es projecten són força asimètrics. L’àrea del llenguatge es troba a l’hemisferi esquerre en la pràctica totalitat de la població. Tomatis va arribar al concepte de lateralitat a través de l’observació de cantants d’òpera. Des d’aquesta perspectiva, l’oïda rectora és la que controla la veu al parlar o al cantar. “Podem pensar en diverses hipòtesis, però com més avanço més penso que el factor anatòmic i el cortical no tenen tanta importància. No n’hi ha d’«inversió» cerebral, al contrari del que es creu. Crec que la lateralitat (auditiva) succeeix principalment en l’àmbit de la laringe. Tenim dos cervells, però també dues laringes, igual que tenim dues orelles, dues cavitats nasals i dues boques. Una lidera l’altra. Encara tenim la impressió que els dos costats treballen simultàniament, de fet, si observem bé la cara d’una persona al parlar, veurem que sempre utilitza més un costat que l’altre. Aquest és un element important pel diagnòstic i que faig servir actualment”. 210 Tomatis aquí fa referència al nervi facial, encarregat de la mobilitat de la cara i del múscul de l’estrep. El gest facial ens diu quina orella és la rectora. Així com els optometristes avaluen la lateralitat visual, sensorial i motora i no sempre coincideixen, crec que hi ha també dos tipus de 210 Tomatis, op.cit. 25