Audiologia i Psicologia

146 AUDIOLOGIA I PSICOLOGIA Les mares parlen als seus fills jugant amb els sons, exageren la prosòdia i emfatitzen els segments del llenguatge que desitgen ressaltar. De manera instintiva, saben com captar l’atenció auditiva dels seus nadons adaptant la seva veu a cada circumstància i progressivament també a l’edat del fill que va creixent. 266 Hem de considerar a més a més la selectivitat, la capacitat fina de discriminació freqüencial, per a cada llengua. Tots sabem que el principal problema dels audiòfons és que, tot i que aconsegueixen una amplificació perfecta, no n’hi ha prou per aconseguir una bona comprensió en condicions adverses. Intervenen d’altres factors. Podríem reeducar l’usuari d’audiòfons, entrenant-lo en la discriminació fina de la banda passant de la seva llengua, a través de la música. És probable que es reduís el percentatge de clients insatisfets amb els seus aparells. També podria utilitzar-se de forma preventiva, el que facilitaria l’adaptació protètica quan fos necessària. Les llengües posseeixen a més a més el seu propi ritme. La durada mitjana de cada síl·laba varia, imprimint una cadència característica que s’aprecia molt bé a la música popular pròpia de cada ètnia. 267 Per exemple, la durada de les síl·labes en anglès es concentra en un rang comprès entre els 160 i 280 ms. 268 Tomatis va mesurar aquests temps i els va incorporar a la tecnologia de la seva orella electrònica: 0,15 s per al francès, 0,20 s l’anglès, etc. S’obté dividint el temps que dura una conversa entre el nombre de síl·labes. És un concepte relacionat amb el temps de retard de Caruso al cantar, que he esmentat en el capítol 1. Per il·lustrar aquest ritme intern, Tomatis solia explicar que durant la II Guerra Mundial, els encarregats d’interceptar els missatges en Morse de l’enemic sovint no entenien ni una paraula del que anotaven; però reconeixien l’idioma per la cadència de la pulsació que imprimia l’emissor. Nina Kraus i el seu equip de la Northwestern University opinen que la capacitat de seguir ritmes és un reflex de la precisió 266 Korean Mothers Attune the Frequency and Acoustic Saliency of Sound Symbolic Words to the Linguistic Maturity of Their Children. Jinyoung, J. i Eon-Suk, K. 2225, Des. de 2018, Frontiers in Psychology, Vol. 9. 267 Comparing the rhythm and melody of speech and music: The case of British English and French. Patel, A.D., Iversen, J.R. i Rosenberg, J.C. 5, 2006, J. Acoust. Soc. Am., Vol. 119. 268 La duración silábica y clasificación rítmica del inglés. Cuenca, M.H. 1998, Philologia Hispalensis, Vol. 12, pàgs. 161-177.