Audiologia i Psicologia

162 AUDIOLOGIA I PSICOLOGIA El primer el prenc de la meva experiència al centre Tomatis de París quan era estudiant en pràctiques i acompanyava a una psicòloga genial, Mlle. Cavé, a les seves visites diàries. Una vegada vam rebre una senyora acabada de jubilar que patia els símptomes típics d’una depressió. La seva corba audiomètrica era terrible, a conseqüència dels danys soferts en caure un obús a casa seva quan era petita, durant la Segona Guerra Mundial. Malgrat això, havia treballat com a intèrpret, acompanyant a polítics en els seus desplaçaments. En jubilar-se, el ritme de la seva vida havia patit un canvi radical, i es dedicava a pintar, la seva gran afició. Tanmateix, en lloc de sentir-se feliç, cada dia es trobava més apàtica. Des de la perspectiva Tomatis, el cas era inequívoc. Una oïda danyada, però ben exercitada, compleix perfectament la seva funció d’estimulació del sistema nerviós. Per contra, la falta de moviment i conversa, dit d’una altra manera, l’absència d’activitat vestibular i coclear que caracteritzava la seva jubilació, havia privat el seu cervell de l’energia necessària. La teràpia que va prescriure la psicòloga va ser molt senzilla: - ”Aprengui un idioma nou i mogui’s. El silenci i la quietud no van amb vostè” . En termes neurofisiològics: si l’orella està privada d’estímuls, li passarà el mateix a la formació reticular, que no podrà exercir bé les seves funcions, entre elles l’activació de l’hipocamp i el manteniment de l’arousal cortical. Un terreny idoni per l’aparició de la depressió. El segon exemple sorgeix d’una observació de Tomatis que he pogut comprovar en diverses ocasions. Algunes persones es troben molt cansades després de les vacances. Les seves corbes auditives acostumen a caure lleugerament a la zona d’aguts, però ho compensen amb la seva activitat quotidiana, amb el moviment, l’energia vestibular. A la que descansen, s’esgoten. Uns quants dies de total relaxació els deixa destrossats. De seguida se’ls veu inquiets, buscant alguna cosa per ocupar el temps, de fet només és un intent de recuperar la recàrrega energètica vestibular. Un cas similar al de la intèrpret jubilada. OÏDA I ESQUIZOFRÈNIA En els pacients esquizofrènics acostumem a veure una línia ascendent, baixa a la zona de greus i alta a la d’aguts. És el perfil de l’ artista , però en la versió patològica: