Audiologia i Psicologia

246 AUDIOLOGIA I PSICOLOGIA italià de la regió de Nàpols, un anglès filiforme, un alemany ample i gros, i traslladem-los als Estats Units. Després d’un temps, tots tenen el cap igual. Canviant la llengua, canvien de cara. Si s’hi fixa, veurà que el seu cap és més aplanat i són d’elevada estatura, com els indis natius. L’element determinant en aquesta mutació és el so, que modela a l’ésser totalment. Al meu entendre, els sons que emetem toquen de forma electiva les glàndules endocrines […] ”. 663 Entre les persones grans continua aquest vincle entre intel·ligència i audició. En un estudi a gran escala, amb una mostra que superava el mig milió de persones, es va descobrir que les que obtenien les puntuacions més baixes en proves cognitives eren les que més els costava escoltar en presència de soroll. 664 Al nostre país, M. Zurrón i F. Díaz, de la Universitat de Santiago de Compostel·la, van publicar el 1997 un estudi que relacionava potencials evocats auditius amb intel·ligència. 665 Van veure que la latència de l’ona P300 disminuïa a un més gran quocient d’intel·ligència, quan la persona executava tasques que implicaven certa activitat cognitiva. Subratllen que la P300, a més de ser una resposta cortical, està vinculada al lòbul límbic i al tàlem. La intel·ligència es troba barrejada amb les emocions i la integració sensorial. No és una unitat aïllada. EM MOC, AIXÍ DONCS ESCOLTO Quin paper juga la motricitat i el sistema vestibular en el llenguatge? La resposta clàssica a aquesta pregunta és que parlar requereix un control precís i ordenat d’un conjunt nombrós de músculs. En els nens amb retard de la parla, observem sovint un retard motor generalitzat. Però potser haurem de considerar un nou factor. I si el moviment, per ell mateix, tingués un paper protagonista en la percepció del llenguatge? I si els sons despertessin els patrons motors necessaris per a la pronúncia i el cervell els reconegués, 663 Son et structure du corps. Gerber, A. i Tomatis, A. 1973, Son Magazine, Vol. 40. 664 Relation between Speech-in-Noise Threshold, Hearing Loss and Cognition from 40– 69 Years of Age. Moore, D.R. et al. 9, Set. de 2014, Speech Hearing in Middle Age, Vol. 9. 665 Conditions for correlation between IQ and auditory evoked potential latencies. Zurrón, M. i Díaz, F. 2, 1998, Person. individ. diff., Vol. 24, pàgs. 279-287. Pots trobar aquest llibre a Amazon