Audiologia i Psicologia

10. L’OÏDA I L’APRENENTAGE 247 atribuint significat no només al so, sinó també a la seqüència motriu que silenciosament es desencadena dintre de nosaltres? Això és el que van analitzar Skipper, Devlin i Lametti. 666 El títol de la seva publicació ho defineix molt bé: L’oïda que escolta es troba sempre a prop de la llengua que parla. Conclouen que els models teòrics del llenguatge han de considerar que la seva anàlisi depèn tant de les àrees auditives cerebrals, com de les motores. Quan escoltem algú, el cervell reconeix simultàniament la seqüència de moviments que es requereix per pronunciar aquests sons. Al nostre interior, anem repetint el que sentim. Les àrees motores s’activen alhora que les sensorials. Imitem al nostre interlocutor. L’escolta involucra a tot l’equip àudio vocal en el seu conjunt, fonació inclosa. Suposo que les neurones mirall estan molt implicades. Tomatis explica aquest mateix concepte amb una anècdota: “ Escoltar a un altre tocar, cantar o parlar és en certa manera, deixar-se anar, deixar-se posar en vibració per ell. Inevitablement, integrem la manera d’utilitzar el cos d’aquell que es dirigeix a nosaltres. Això és el que explica que en presència d’un tartamut, de vegades acabem per quequejar com ell. El mimetisme pot fins i tot anar més lluny! Fa alguns anys vaig participar a Sud-àfrica en una consulta molt instructiva. Érem set o vuit, comptant l’intèrpret, al voltant d’un jove tartamut extremadament brillant i que presentava, des del moment que començava a parlar, una dinàmica molt curiosa: el seu cos es llançava a una sèrie de moviments descoordinats. Al cap d’una estona, em vaig adonar que tots, a excepció de la meva esposa i jo, estaven imitant els seus mateixos gestos sense saber-ho! El més agitat de tots era l’intèrpret, cosa totalment normal, era el més directament implicat en la paraula del subjecte. Dos interlocutors cara a cara (o bé un locutor i un oient) són com dos pianos instal·lats en una mateixa sala: si es toquen les tecles del primer, el segon es posa immediatament a vibrar. Dit això, no em vull posar medalles per haver fet un descobriment impressionant. En veritat, no he fet més que tornar a trobar i verificar intuïcions molt antigues. El fundador del taoisme, Lao Tse, ja havia expressat aquesta idea al segle VI abans de la nostra era, utilitzant l’exemple de dues arpes”. 667 666 Skipper, op.cit. 144 667 Tomatis, op.cit. 3 Pots trobar aquest llibre a Amazon