Audiologia i Psicologia

248 AUDIOLOGIA I PSICOLOGIA Els nadons ens proporcionen una altra lliçó sobre la unitat del circuit àudio vocal. En una singular investigació van realitzar una tasca de discriminació fonètica. Després, se’ls va impedir moure la llengua lliurement. En aquestes condicions ja no van ser capaços d’identificar els sons. 668 L’indissoluble vincle entre escolta i parla ens ajudarà a comprendre i resoldre alguns trastorns de llenguatge i fins i tot psiquiàtrics. Un d’ells és la misteriosa síndrome de la misofonia, una rara disfunció que consisteix a percebre amb intensa aversió sons quotidians, com el d’algú mastegant, gratant-se, raspallant-se, etc. El pacient pateix una greu incomoditat que li impedeix desenvolupar una vida laboral i familiar normal, ja que aquests sorolls insuportables són habituals al seu voltant. Sorprèn que acostumin a afectar-los sempre sons produïts per les persones, no per màquines o elements naturals com la pluja o el vent. Ignoren la rentadora mentre centrifuga, però s’irriten amb desesperació al costat d’algú prenent-se una sopa, encara que no el mirin. Intueixo que el soroll de qualsevol artefacte no activa les àrees motrius del cervell i els sons humans, sí. És la manera d’actuar de les neurones mirall. Aquests pacients toleren millor els sons, fins al punt d’eliminar completament la pertorbació, si controlen la seva emissió. No suporten sentir a algú raspallant-se les dents, però no senten cap molèstia si se’ls raspallen ells o als seus fills. Dit d’una altra manera, fa l’efecte que el soroll els és insuportable quan es produeix una imitació interior automàtica, sense la seva participació conscient, activant-se les àrees auditives i motrius de forma independent. Entre els afectats per al·lucinacions auditives, trobem el fenomen de la subvocalització. Als anys 40 del segle passat, Louis Gould va ser el primer a registrar activitat elèctrica en els músculs de la parla d’aquests pacients, arribant fins i tot a poder escoltar l’al·lucinació mitjançant un micròfon. 669 La fonació silenciosa acompanya també la veu imaginada, mantenint-se fidel a la unitat del conjunt àudio vocal. 668 Sensorimotor influences on speech perception in infancy. Bruderer, A.G. et al. Set. de 2015, Pnas. 669 Bentall, R.P. Medicalizar la mente. Barcelona : Herder Editorial, 2011. Pots trobar aquest llibre a Amazon