Audiologia i Psicologia

ANNEX 289 Si s’equivoca, això no té gens d’importància, només cal anotar- ho. Segur que si es torna a començar trenta vegades, al final acabarà per no equivocar-se, però això no és el que passa quan un individu rep una paraula i després una altra. Haurà d’analitzar-les ràpidament dins de la cadena verbal. Naturalment si se li repeteixen les paraules deu vegades, al final acabarà per comprendre-les, però aquest fenomen no intervé en la dinàmica de la frase. Pel que fa als nens, és normal que el test sigui més difícil de passar que a un adult, però és qüestió de pedagogia. Cal aprendre a expressar-se de manera que el nen comprengui què se li demana. Si no comprèn les consignes, és que a la vida no percep tampoc la diferència subtil que hi ha entre una paraula i una altra. No sap què vol dir “més alt” o “més baix” perquè no té una imatge del cos, perquè no ha adquirit una bona lateralitat. Les seves respostes són característiques de la impossibilitat d’analitzar les informacions que li arriben. En alguns centres s’ocupen de nens amb deficiències i els educadors es queixen de no poder passar les consignes. “No comprenen el que se’ls demana, el que és més alt o més baix” diuen en referència als nens que han de testar. Un dia, durant un control, s’adonen que el nen percep una diferència entre 500 i 125 Hz. És perquè, en aquest moment, comença a integrar el que se li demana, comença a comprendre el que se li diu. Així que el que cal fer és anotar les respostes que us donen i que no us van donar en una primera anàlisi. La cadena parlada està feta de milers de fonemes que s’han de saber distingir per tal que la paraula obtingui la seva veritable significació. El test de selectivitat està fet precisament perquè es reconeguin les possibilitats auditives de la persona respecte a un so pur que és una simplificació enorme comparada amb una paraula. Un so “pur” com el seu nom indica és un so despullat d’ambigüitats que ha de ser fàcil de distingir d’un altre per comparació. Si un individu no pot fer aquesta operació selectiva entre sons purs ¿com volen que pugui distingir les subtileses, les variacions infinites, els múltiples colors que revesteix una paraula a l’interior d’una frase? L’oïda humana gaudeix de possibilitats d’anàlisi excepcionals. Pot percebre a 1000 Hz una diferència de 3 Hz; pot també desxifrar el sentit d’aquesta variació, reconèixer si es tracta d’un so de 997 Hz o de 1000 Hz, situant-lo a l’escala de freqüències. En conseqüència, pot fàcilment distingir la diferència que hi ha entre Pots trobar aquest llibre a Amazon