Audiologia i Psicologia

290 AUDIOLOGIA I PSICOLOGIA una octava i una altra, hi ha tot un món entre els dos sons purs que se li envien a l’oïda de la persona. Fins ara hem parlat sobretot de nens, però trobem molt sovint les mateixes dificultats en els adolescents i els adults. Responen de manera indiferent en el test de selectivitat “més greu, més agut” com si no volguessin comprendre el que se’ls demana. ¿Hi hauria altres consignes que es poguessin utilitzar? No. Han d’atenir-se només al que se’ls ha ensenyat pel que fa a la forma de passar el test. Costi el que costi no s’ha de fer res per aconseguir que les respostes siguin bones. No serveix de res tornar a començar la prova amb el pretext que la persona no ha comprès què se li demanava. Alguns adults, per no semblar estúpids, fan com si sabessin distingir un so de l’altre, i responen qualsevol cosa a l’examen. De fet no saben distingir la diferència, confonen moltes vegades altura i intensitat, tenen poques possibilitats selectives pel que fa a determinats sons i de forma especial a la zona dels aguts que és la més subtil. Però no ho volen reconèixer. Deixin-los en la seva actitud i consignin els errors. El que he vist més sorprenent en aquest tipus d’investigació és el tipus de respostes recollides entre alguns cantants, músics o ballarins. Un tenor té unes possibilitats selectives diferents de les d’un baix, igualment un violinista es passeja per unes zones diferents que les d’un altre instrumentista. Pel que fa als ballarins en general tenen una oïda relativament pobra. No hi senten pràcticament mai, quant a la selectivitat, per sobre de 500-1000 Hz. Només perceben els ritmes inherents al cos. Alguns es converteixen en ballarins cèlebres precisament perquè arriben a tallar la zona de la melodia. No són grans músics, són grans rítmics. - Quin és el test pel qual ha pogut determinar que els nens tenen una oïda musical? Per la contra-reacció en l’àmbit de la veu. Tots els nens canten, i canten afinats, reprodueixen immediatament la música. Naturalment parlo de nens normals que no han tingut traumatismes afectius importants. No sé si ha observat els nens davant d’un tema musical. Pots trobar aquest llibre a Amazon