Audiologia i Psicologia

1. UN GRAN OBSERVADOR 33 auditiu adaptar-se just abans de l’emissió vocal. Una pausa que va denominar retard . Tomatis es va inspirar de nou en la veu de Caruso per establir aquest paràmetre clau. Els sonogrames següents corresponen a l’escena primera del tercer acte de La força del destí , de Verdi, quan el personatge d’Álvaro canta: ”I miei parenti sognaro un ____trooooooooono” El sonograma de l’esquerra correspon a Mario del Monaco interpretant aquest passatge. A la dreta, Caruso. Cal observar la pausa nítida que aquest últim introdueix abans de la potent emissió vocal. Un temps que, segons Tomatis, prepara l’oïda per captar el so posterior. Va incorporar aquesta tècnica “carusiana” en el seu dispositiu electrònic, aconseguint d’aquesta manera, efectes perdurables. Primer ho va intentar de manera manual, mitjançant unes palanques que canviaven el filtratge del senyal. Després, amb l’aparició del díode, va poder construir un aparell que alternés automàticament una manera o l’altra d’escoltar: el del cantant i el corregit. El 1954 va patentar la seva primera oïda electrònica . L’invent va guanyar una medalla d’or a l’Exposició Universal de Brussel·les el 1958 (en la qual es va inaugurar el famós Atomium, que és avui un dels símbols de la ciutat). Amb l’ajuda d’aquest dispositiu va aconseguir millores notables i permanents. No va trigar a aconseguir