Audiologia i Psicologia

76 AUDIOLOGIA I PSICOLOGIA Nombrosos experiments han mostrat que en moure els cilis de les seves cèl·lules auditives, aquestes reaccionen. Per tant se suposa, seguint les idees békésyanes, que els corrents d’endolimfa entre la finestra oval i la rodona són el mitjà transmissor del so. Andrew Bell suggereix que, encara que sigui així, no és l’únic mitjà amb el qual compten per captar el so, ja que la teoria clàssica de l’ona viatgera exigeix una membrana flexible. Hem de considerar d’altres mecanismes que permetin l’arribada de les ones sonores a l’orella interna. Fins ara es creia que els cilis de la cèl·lula auditiva eren els que provocaven la transducció, convertint l’efecte mecànic del so en potencial d’acció, però s’ha observat que una cèl·lula ciliada aïllada balla al so de la música, tota ella, mitjançant uns filaments proteics que actuen a manera de músculs. Bell assenyala que les cèl·lules ciliades reaccionen amb elevada sensibilitat a la pressió externa. El soma es mou i amb ell els seus cilis. És molt probable que la cèl·lula ciliada capti el so a través de les ones de pressió que es generen. Això explicaria la funció de l’opercle. Aquesta estructura seria l’encarregada de mantenir la pressió estàtica dels fluids interns de l’orella. Preservar el nivell “zero”, perquè qualsevol variació de pressió a causa del so pugui ser captada. Si observem el múscul de l’opercle, veurem que es relaxa i contrau al ritme de la respiració, regulant d’aquesta manera la posició de la columel·la i com a conseqüència la pressió intralaberíntica. Així es manté la sensibilitat auditiva, compensant la distorsió produïda per la respiració.